Claudio Goulart
Gladiators of the future
Inauguración
19 de septiembre / 18h
19 de septiembre -
22 de noviembre, 2024
Barcelona Gallery Weekend
Horarios durante el BGW:
Jueves 19 sep: 12 – 20h
A partir de las 12h: inauguración PRO
A partir de las 18h: inauguración público general
Viernes 20 y sábado 21 sep: 12 – 20h
Domingo 22 sep: 11 – 15h
Zielinsky se complace en presentar Gladiators of the future, exposición individual de Claudio Goulart (Brasil, 1954 - Países Bajos, 2005) en nuestro espacio de Barcelona.
Tras presentar en el pasado junio la exposición Fragmentos da Memória en la inauguración de nuestro espacio en São Paulo, Gladiators of the future se entiende como una extensión de la muestra en el marco del Barcelona Gallery Weekend. La exposición aborda los temas principales del trabajo de Goulart: el cuerpo (del artista, de sus amigos y de las ciudades); lo político (las identidades y violencias) y el tiempo (después de enfrentar complicaciones de salud relacionadas con el VIH/SIDA, el artista optó en 2005 por poner fin a su propia vida mediante la eutanasia).
Claudio Goulart desarrolló su práctica artística entre la primera mitad de los años 70 y principio de los 2000 en Ámsterdam, donde encontró la posibilidad de experimentar en los campos de la performance, del vídeo, de la fotografía y del arte postal. En aquel entonces, ya residía en la ciudad su amigo Flavio Pons, artista que firmó de manera conjunta una serie de obras con Goulart, pero también estaba Ulises Carrión, artista mexicano e importante figura e influencia en la obra de Goulart. La presencia de Goulart en la ciudad estuvo marcada por una intensa actividad, dedicándose a una serie de proyectos en instituciones locales, como en la Time Based Arts y en la Other Books and So, esta última una librería y galería experimental dirigida por Carrión.
De las piezas presentes en la exposición, Tarot Cards (1979) establece un juego “abierto” sobre un sistema cerrado. Mediante una alteración voluntaria de la numeración tradicional de los arcanos, elimina las cartas correspondientes a La Emperatriz y La Papisa y con ello subraya la evidencia de la ausencia, de lo que falta, como elemento al mismo nivel de importancia de la presencia, de lo que se ve. Los arcanos ausentes corresponden, en la valoración arquetípica de Jung, a lo femenino y la intuición en la primera y el poder de la madre naturaleza en la segunda, en clara respuesta a una sociedad coercitiva y normo-patriarcal sometida en sus fundamentos al hiperracionalismo. Las técnicas utilizadas en esta pieza, bien como en Between you and me (1979), Portraits (1979), Strainer (1979) y History Hollywood (1981), fueron frecuentemente manejadas por Goulart durante toda su trayectoria. El artista empleaba los tampones de goma como una técnica de impresión para repetir dibujos, superponer líneas y mezclar signos, barajando referencias de la cultura pop y bélica a colores, formas y palabras.
On Ice es una obra conjunta fotografiada en 1978 por Vera Chaves Barcellos y retrata una performance de Cláudio Goulart y Flávio Pons en un lago helado de Ámsterdam. Las imágenes fueron publicadas en mayo del mismo año en la edición número once de la publicación del Grupo Nervo Óptico (1976–1978). Chaves Barcellos relata acerca de la obra: “habíamos encontrado ese material (unas formas de plástico color plata, con un agujero en el medio) en la basura. Lo limpiamos y resolvimos hacer algo. Decidimos ir a un lago congelado (a una temperatura de 12 grados bajo cero), Flavio vestía a Claudio que hacía gestos performáticos y yo iba documentando la acción”. Gladiators of the future (1980), obra que da título a la exposición, es también un registro performático de Goulart y Pons, aunque no de manera pública sino en un gesto íntimo ante la cámara.
La performance y el registro también están presentes en otros dos trabajos: Dialogs (1980) y Lovers (1980), ambos presentados en 1978 como performance en la Galerie Bedaux en Ámsterdam y posteriormente registrados en video en 1980. Goulart y Pons estuvieron entre los pioneros de la performance y del video holandés y formaban parte de un grupo de artistas de ascendencia latinoamericana que también incluía a Raúl Marroquín, Michel Cardena y Ulises Carrión. Sobre la série, la investigadora y curadora Fernanda Soares da Rosa describe: “Lovers presenta los cuerpos de Goulart y Pons desnudos, frente a un fondo oscuro, donde se mueven uno alrededor del otro, cambiando lentamente de posición. El sutil desplazamiento de los artistas fija la mirada del observador, quien, inevitablemente, comienza a seguir cada uno de sus movimientos. En Dialogs, la cinta emerge una vez más como hilo conductor, si en Lovers entrelaza una conexión y un intercambio simbólico entre los cuerpos, en Dialogs, la cinta se convierte en el hilo conductor de una conversación silenciosa. Incluso sin decir una sola palabra, los artistas expresan, en el vídeo, a través de sus miradas y de sus movimientos lentos y precisos, los más diversos intercambios y poderes comunicativos posibles entre dos personas. Ensayan las interferencias, los ruidos, los desacuerdos, las incertidumbres y la escucha, o la falta de ella, presentes o ausentes en los diálogos humanos.
Por fin está presente en la exposición el trabajo THE PRINTOUT (2000). En los 2000, el artista produjo una serie de collages digitales compuesta por 35 números que combinan una variedad de elementos: recortes de periódicos y revistas, materiales gráficos publicitarios, mapas, objetos, fotografías históricas y retratos de figuras icónicas de Hollywood, junto con algunas imágenes producidas por el propio artista. Vemos en los collages una serie de comentarios sobre la situación política y migratoria de ese período, así como sobre la urbanización de las ciudades, todas en un tono crítico y melancólico.
_______
Claudio Goulart (Porto Alegre, Brasil, 1954 - Amsterdam, Paises Bajos, 2005) nació en Brasil en 1954 y vivió en Ámsterdam de 1976 a 2005, año de su fallecimiento. Estudió Arte y Arquitectura. La obra de Claudio Goulart transita entre instalaciones, performances, fotografía, fotocopias, videos y otros lenguajes propios del período conceptual. Sus obras han sido expuestas en diferentes países y contextos, destacando: Museum voor Volkenkunde, Róterdam; Museum voor Moderne Kunst, Arnhem; Museum Het Oude Raadhuis, Leerdam; Stedelijk Museum Het Domein, Sittard; Stedelijk Museum Alkmaar; Centrum beeldende Kunst, Leiden; Artoteek Zuidoost, Amsterdam; Museum Jan Cunen, Oss; Fries Museum, Leeuwarden; Bienal de la Habana, Cuba; Centre d’Art Contemporain, Ginebra; Fundação Vera Chaves Barcellos, Brasil; Jan Van Eyck Academie, Maastricht; Other Books And So Archive, Ámsterdam; MAC-USP Museu de Arte Contemporânea, São Paulo; Netherlands Media Arts Institute, Ámsterdam.
Claudio Goulart
Gladiators of the future
Opening
september 19 / 6pm
september 19 -
november 22 , 2024
Barcelona Gallery Weekend
Opening hours during BGW:
Thursday sept 19th: 12 – 8pm
From 12pm: PRO opening
From 6pm: general public opening
Fiday sept 20th and Saturday 21st: 12 – 8pm
Sunday sept 22nd: 11am – 3pm
Zielinsky is pleased to present Gladiators of the Future, a solo exhibition by Claudio Goulart (Brazil, 1954 - Netherlands, 2005) in our space in Barcelona.
Following the exhibition Fragmentos da Memória at the inauguration of Zielinsky’s branch in São Paulo last June, Gladiators of the Future is proposed as an extension of the very same show within Barcelona Gallery Weekend’s framework. The exhibition addresses the main themes of Goulart’s work: the body (of the artist, his friends, and the cities); the political (identities and violence) and time (after facing health complications related to HIV/AIDS, the artist decided to go through euthanasia in 2005).
Claudio Goulart developed his artistic practice between the first half of the 1970s and the early 2000s in Amsterdam, where he found the opportunity to experiment with performance, video, photography, and mail art. At that time, his friend Flavio Pons, an artist who jointly signed a series of works with Goulart, already resided in the city, as did Ulises Carrión, a Mexican artist and an important influence in Goulart’s work. Goulart’s presence in the city was marked by intense activity, dedicating himself to a series of projects in local institutions, such as Time Based Arts and Other Books and So, the latter an experimental bookstore and gallery run by Carrión.
Among the pieces in the exhibition, Tarot Cards (1979) establishes an “open” game on a closed system. Through a voluntary alteration of the traditional numbering of the tarot cards, it eliminates those corresponding to The Empress and The High Priestess, thus underscoring the evidence of absence, of what is missing, as an element of equal importance to presence, to what can be seen. The absent cards correspond, in Jung’s archetypal valuation, to the feminine and intuition in the first, and the power of Mother Nature in the second, in clear response to a coercive, normative patriarchal society subjected at its foundations to hyper-rationalism. The techniques used in this piece, as well as in Between You and Me (1979), Portraits (1979), Strainer (1979), and History Hollywood (1981), were frequently employed by Goulart throughout his career. The artist used rubber stamps as a printing technique to repeat drawings, overlay lines, and mix signs, juggling references from pop and war culture to colors, shapes, and words.
On Ice is a collaborative work photographed in 1978 by Vera Chaves Barcellos and depicts a performance by Cláudio Goulart and Flávio Pons on a frozen lake in Amsterdam. The images were published in May of that same year in the eleventh edition of the Nervo Óptico Group publication (1976–1978). Chaves Barcellos recounts about the work: “We had found that material (silver-colored plastic shapes with a hole in the middle) in the trash. We cleaned it and decided to do something. We chose to go to a frozen lake (at a temperature of minus 12 degrees Celsius), Flavio dressed Claudio, who made performative gestures, while I documented the action.” Gladiators of the Future (1980), the work that titles the exhibition, is also a performative record of Goulart and Pons, although not publicly, but in an intimate gesture before the camera.
Performance and documentation are also present in two other works: Dialogs (1980) and Lovers (1980), both presented in 1978 as performances at the Galerie Bedaux in Amsterdam and later recorded on video in 1980. Goulart and Pons were among the pioneers of performance and video art in the Netherlands and were part of a group of artists of Latin American descent that also included Raúl Marroquín, Michel Cardena, and Ulises Carrión. Regarding the series, researcher and curator Fernanda Soares da Rosa describes: “Lovers presents the bodies of Goulart and Pons naked, against a dark background, moving around each other, slowly changing positions while Pons entangles Goulart’s body with a ribbon. The subtle movement of the artists fixes the observer’s gaze, who inevitably begins to follow each of their movements. In Dialogs, the ribbon emerges once again as a connecting thread; if in Lovers it intertwines a connection and a symbolic exchange between the bodies, in Dialogs, the ribbon becomes the thread of a silent conversation. Even without saying a single word, the artists express through their gazes and slow, precise movements, the most diverse exchanges and communicative powers possible between two people. They experiment with interferences, noises, disagreements, uncertainties, and listening, or the lack of it, present or absent in human dialogues.
Finally, the exhibition includes the work THE PRINTOUT (2000). In the 2000s, the artist produced a series of digital collages consisting of 35 pieces that combine a variety of elements: cut-outs from newspapers and magazines, advertising graphics, maps, objects, historical photographs, and portraits of iconic Hollywood figures, along with some images produced by the artist himself. The collages offer a series of comments on the political and migratory situation of that period, as well as on the urbanization of cities, all in a critical and melancholic tone.
_______
Claudio Goulart (Porto Alegre, Brazil, 1954 - Amsterdam, Netherlands, 2005) was born in Brazil in 1954 and lived in Amsterdam from 1976 until his death in 2005. He studied Art and Architecture. Goulart’s work traverses installations, performances, photography, photocopies, videos, and other languages typical of the conceptual period. His works have been exhibited in various countries and contexts, including: Museum voor Volkenkunde, Rotterdam; Museum voor Moderne Kunst, Arnhem; Museum Het Oude Raadhuis, Leerdam; Stedelijk Museum Het Domein, Sittard; Stedelijk Museum Alkmaar; Centrum beeldende Kunst, Leiden; Artoteek Zuidoost, Amsterdam; Museum Jan Cunen, Oss; Fries Museum, Leeuwarden; Havana Biennial, Cuba; Centre d’Art Contemporain, Geneva; Fundação Vera Chaves Barcellos, Brazil; Jan Van Eyck Academie, Maastricht; Other Books And So Archive, Amsterdam; MAC-USP Museu de Arte Contemporânea, São Paulo; Netherlands Media Arts Institute, Amsterdam.
Claudio Goulart
Gladiators of the future
Inauguració
setembre 19 / 19h
setembre 19 -
novembre 22 , 2024
Barcelona Gallery Weekend
Horaris durant e BGW:
Dijous 19 set: 12 – 20h
A partir de les 12h: inauguració PRO
A partir de les 18h: inauguració públic general
Divendres 20 i dissabte 21 set: 12 – 20h
Diumenge 22 set: 11 – 15h
Zielinsky es complau en presentar Gladiators of the Future, una exposició individual de Claudio Goulart (Brasil, 1954 - Països Baixos, 2005) al nostre espai de Barcelona.
Després de presentar el passat juny l’exposició Fragmentos da Memória en la inauguració del nostre espai a São Paulo, Gladiators of the Future es concep com una extensió de la mostra en el marc del Barcelona Gallery Weekend. L’exposició aborda els temes principals de la obra de Goulart: el cos (de l’artista, dels seus amics i de les ciutats); el polític (les identitats i violències) i el temps (després d’enfrontar complicacions de salut relacionades amb l’VIH/SIDA, l’artista va optar el 2005 per posar fi a la seva pròpia vida mitjançant l’eutanàsia).
Claudio Goulart va desenvolupar la seva pràctica artística entre la primera meitat dels anys 70 i principis dels 2000 a Amsterdam, on va trobar la possibilitat d’experimentar en els camps de la performance, del vídeo, de la fotografia i de l’art postal. En aquell moment, ja residia a la ciutat el seu amic Flavio Pons, artista que va firmar conjuntament una sèrie d’obres amb Goulart, però també estava Ulises Carrión, artista mexicà i important figura i influència en l’obra de Goulart. La presència de Goulart a la ciutat va estar marcada per una intensa activitat, dedicant-se a una sèrie de projectes en institucions locals, com en la Time Based Arts i en l’Other Books and So, aquesta última una llibreria i galeria experimental dirigida per Carrión.
De les obres exhibides en l’exposició, Tarot Cards (1979) estableix un joc “obert” sobre un sistema tancat. Mitjançant una alteració voluntària de la numeració tradicional dels arcanos, elimina les cartes corresponents a La Emperadriu i La Papisa i amb això subratlla l’evidència de l’absència, del que falta, com a element al mateix nivell d’importància que la presència, del que es veu. Els arcanos absents corresponen, en la valoració arquetípica de Jung, al femení i la intuïció en el primer cas i el poder de la mare natura en el segon, en clara resposta a una societat coercitiva i normo-patriarcal sotmesa en els seus fonaments al hiperracionalisme. Les tècniques utilitzades en aquesta obra, així com en Between You and Me (1979), Portraits (1979), Strainer (1979) i History Hollywood (1981), van ser freqüentment manejades per Goulart al llarg de tota la seva trajectòria. L’artista emprava els tampons de goma com una tècnica d’impressió per repetir dibuixos, superposar línies i barrejar signes, barrejant referències de la cultura pop i bèl·lica a colors, formes i paraules.
On Ice és una obra conjunta fotografiada el 1978 per Vera Chaves Barcellos i retrata una performance de Claudio Goulart i Flávio Pons en un llac gelat d’Amsterdam. Les imatges van ser publicades al maig del mateix any a l’edició número onze de la publicació del Grup Nervo Óptico (1976–1978). Chaves Barcellos relata sobre l’obra: “Havíem trobat aquest material (unes formes de plàstic de color plata, amb un forat al mig) a la brossa. El vam netejar i vam decidir fer alguna cosa. Vam decidir anar a un llac congelat (a una temperatura de 12 graus sota zero), Flavio vestia a Claudio que feia gestos performatius i jo anava documentant l’acció.” Gladiators of the Future (1980), obra que dóna títol a l’exposició, és també un registre performàtic de Goulart i Pons, tot i que no de manera pública sinó en un gest íntim davant de la càmera.
La performance i el registre també estan presents en altres dos treballs: Dialogs (1980) i Lovers (1980), ambdós presentats el 1978 com a performance a la Galerie Bedaux d’Amsterdam i posteriorment enregistrats en vídeo el 1980. Goulart i Pons van ser entre els pioners de la performance i del vídeo holandès i formaven part d’un grup d’artistes d’ascendència llatinoamericana que també incloïa Raúl Marroquín, Michel Cardena i Ulises Carrión. Sobre la sèrie, la investigadora i comissària Fernanda Soares da Rosa descriu: “Lovers presenta els cossos de Goulart i Pons nues, davant d’un fons fosc, on es mouen l’un al voltant de l’altre, canviant lentament de posició. El subtil desplaçament dels artistes fixa la mirada de l’observador, qui, inevitablement, comença a seguir cada un dels seus moviments. En Dialogs, el vídeo emergeix una vegada més com a fil conductor; si en Lovers entrellaça una connexió i un intercanvi simbòlic entre els cossos, en Dialogs, la cinta es converteix en el fil conductor d’una conversa silenciosa. Fins i tot sense dir una sola paraula, els artistes expressen, en el vídeo, a través de les seves mirades i dels seus moviments lents i precissos, els més diversos intercanvis i poders comunicatius possibles entre dues persones. Assagen les interferències, els sorolls, els desacords, les incerteses i l’escolta, o la manca d’ella, presents o absents en els diàlegs humans.”
Finalment, està present a l’exposició el treball THE PRINTOUT (2000). En els anys 2000, l’artista va produir una sèrie de collages digitals composta per 35 números que combinen una varietat d’elements: retalls de diaris i revistes, materials gràfics publicitaris, mapes, objectes, fotografies històriques i retrats de figures icòniques de Hollywood, juntament amb algunes imatges produïdes pel mateix artista. Veiem als collages una sèrie de comentaris sobre la situació política i migratòria d’aquell període, així com sobre la urbanització de les ciutats, totes en un to crític i melancòlic.
_______
Claudio Goulart (Porto Alegre, Brasil, 1954 - Amsterdam, Països Baixos, 2005) va néixer al Brasil el 1954 i va viure a Amsterdam de 1976 a 2005, any de la seva defunció. Va estudiar Art i Arquitectura. L’obra de Claudio Goulart transita entre instal·lacions, performances, fotografia, fotocòpies, vídeos i altres llenguatges propis del període conceptual. Les seves obres han estat exposades en diferents països i contexts, destacant: Museum voor Volkenkunde, Róterdam; Museum voor Moderne Kunst, Arnhem; Museum Het Oude Raadhuis, Leerdam; Stedelijk Museum Het Domein, Sittard; Stedelijk Museum Alkmaar; Centrum Beeldende Kunst, Leiden; Artoteek Zuidoost, Amsterdam; Museum Jan Cunen, Oss; Fries Museum, Leeuwarden; Biennal de l’Havana, Cuba; Centre d’Art Contemporain, Ginebra; Fundação Vera Chaves Barcellos, Brasil; Jan Van Eyck Academie, Maastricht; Other Books And So Archive, Amsterdam; MAC-USP Museu de Arte Contemporânea, São Paulo; Netherlands Media Arts Institute, Amsterdam.
